Per fer-ho possible cal promoure una ensenyança metacognitiva, donar veu a l’alumnat, diversificar propostes i flexibilitzar el que passa a les aules, sense perdre de vista que qualsevol proposta parteix d’una intencionalitat educativa, que, a més, ha de poder ser avaluada amb rigor sota un enfocament d’avaluació formadora, formativa i qualificadora.

Els models de personalització de l’aprenentatge, entre ells el Disseny Universal per l’Aprenentatge (DUA), ens ofereixen metodologies i recursos per ajudar l’alumnat a anar configurant una imatge de si mateixos com aprenents que els permeti prendre decisions i per organitzar les aules sota el principi de la universalitat (multinivell, bastides, playlist, estacions, itineraris, plans de treball, objectius personals, diversitat d’input i output …)

La metacognició és el coneixement i regulació de les pròpies cognicions i ajuda a l’alumnat a anar-se fent una imatge de si mateixos com aprenents, que, en última instància, els ha de permetre marcar-se objectius i prendre decisions. Per aconseguir aquest aprenentatge cal assegurar que les aules són espais on la reflexió es produeix de manera freqüent i vinculada a propostes molt diverses, tan concretes com més genèriques.

Els 7 TIPS o consells fan un recorregut a propostes i recursos per crear una cultura metacognitiva a les aules (construir objectius de grup i individuals, instruments per l’autoavaluació i coavaluació, el bon feedback, modelatge metacognitiu, avaluació formativa i formadora, el cofeedback …)

Per dissenyar les situacions d’aprenentatge i acabar construint una programació d’aula, cal tenir molt presents els elements curriculars (competències específiques i transversals, criteris d’avaluació, sabers, mesures universals, vectors …). Així com comptar amb recursos per promoure propostes competencials en les fases inicials, de desenvolupament, de síntesi i estructuració i d’aplicació i transferència.  És molt important apuntar finalment que cal garantir la coherència entre el disseny del repte i el context, els objectius de la situació d’aprenentatge, els elements curriculars que contempla i l’avaluació. Per fer-ho possible els indicadors i els instruments d’avaluació esdevindran recursos fonamentals.

En tot aquest procés hem de veure les intel.ligències artificials generatives com les nostres aliades i aprendre a fer-ne ús per agilitzar algunes de les tasques que implica la programació.

Avui dia tenim a l’abast molts recursos per promoure el pensament d’alt nivell, o pensament cognitiu d’ordre superior, descrit inicialment en taxonomies d’objectius d’aprenentatge com les de Bloom, Anderson, Webb o Marzano. Tanmateix, tots aquests recursos esdevenen molt coherents amb els actuals enfocaments competencials. Rutines i destreses de pensament, tècniques de creativitat, propostes de pedagogia de les preguntes, organitzadors gràfics, propostes de pensament de disseny o de pensament de sistemes en són alguns exemples. Tots aquests recursos es converteixen en bastides imprescindibles per promoure el pensament en l’alumnat.   

Per treballar a partir dels principis de l’aprenentatge cooperatiu cal conèixer, i dur a terme, modificacions en les propostes d’ensenyament i aprenentatge a partir de la implantació d’estructures i tècniques cooperatives, dinàmiques de cohesió i treball amb rols. Paral·lelament, cal promoure la reflexió de l’alumnat envers les seves competències per cooperar a partir d’estratègies d’auto i coavaluació com els diaris d’equip, els plans de treball i els diaris de sessions. Com a centres educatius, conèixer i implantar la metodologia pròpia de l’aprenentatge cooperatiu ens ajudarà a crear línia de centre, millorar el treball en grup que segur que s’està duent a  terme i afavorir el desenvolupament de competències específiques i transversals.