{"id":993,"date":"2025-03-10T08:27:06","date_gmt":"2025-03-10T08:27:06","guid":{"rendered":"https:\/\/edu.dades.cat\/?page_id=993"},"modified":"2025-03-14T10:27:48","modified_gmt":"2025-03-14T10:27:48","slug":"temes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/temes\/","title":{"rendered":"Temes"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Formaci\u00f3 i assessorament<\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Mapes competencials<\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Creant l\u00ednia de centre a partir del nou curr\u00edculum<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

El plantejament del nou curr\u00edculum necessita l\u2019acci\u00f3 coordinada de tot el claustre per fer possible que les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament i aprenentatge s\u2019encaminin al desenvolupament de compet\u00e8ncies espec\u00edfiques i transversals. Els docents, en solitari, dif\u00edcilment seran capa\u00e7os de desenvolupar compet\u00e8ncies en el transcurs d\u2019un \u00fanic curs. Per assegurar el perfil competencial de sortida en finalitzar l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica caldr\u00e0 prendre molts acords de centre, i establir maneres comunes de fer, per anar acompanyant l\u2019alumnat.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

mapes<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Els mapes competencials esdevenen una eina de coordinaci\u00f3 i consens entre el professorat que se situa entre el curr\u00edculum i les programacions. Busquen assegurar que es plantegen propostes, sempre sota un enfocament competencial,  que garanteixen que l\u2019alumnat adquireixi les destreses necess\u00e0ries. Parteixen de les compet\u00e8ncies, i no dels sabers, de manera que \u00e9s a partir d\u2019aquestes, i dels corresponents criteris d\u2019avaluaci\u00f3, que es pensen quines propostes tipus, o imprescindibles, cal que tot el professorat dugui a terme. Els sabers tamb\u00e9 s\u2019inclouen en els mapes, com no podria ser d\u2019una altra manera, per\u00f2 el focus es posa en quin tipus de propostes cal que tothom dugui a terme, de manera coordinada. Tanmateix, i despr\u00e9s de la identificaci\u00f3 de les propostes imprescindibles, cal acordar indicadors i instruments d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els indicadors especifiquen els criteris d\u2019avaluaci\u00f3 de les compet\u00e8ncies quan aquestes ja s\u2019han concretat en activitats tipus o imprescindibles i ens asseguren que tot el professorat t\u00e9 present la intencionalitat de les activitats d\u2019aula i com aquestes responen o es vinculen a les compet\u00e8ncies. L\u2019\u00faltim pas en la realitzaci\u00f3 dels mapes, el disseny d\u2019instruments, idealment r\u00fabriques, posa al professorat en situaci\u00f3 d\u2019acordar i concretar aquestes intencionalitats i com han d\u2019anar avan\u00e7ant en els diferents cursos, convertint-se en r\u00fabriques mare que tenen el consens de tot el claustre. El treball conjunt d\u2019aquests instruments, a m\u00e9s, connecta clarament amb la necessitat de dur a terme una avaluaci\u00f3 transparent, coherent al llarg dels diferents cursos i que possibiliti tamb\u00e9 una avaluaci\u00f3 formadora i formativa, a part de la qualificadora. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge<\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Alumnat amb ag\u00e8ncia i aules i propostes universals i flexibles<\/em><\/strong>

4 idees, 4 vies i un cam\u00ed per rec\u00f3rrer<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

La personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge comporta una nova mirada educativa, que pren com a focus central l\u2019alumnat i que l\u2019actual curr\u00edculum contempla dins del vector de la universalitat. Teories i recerques en educaci\u00f3, pedagogia i neuroci\u00e8ncies palesen que \u00e9s l\u2019aprenent que ha de donar sentit als aprenentatges essent conscient i autogestionant qu\u00e8 i com apr\u00e8n. Centres i professorat, per la seva banda, haurien d\u2019oferir propostes flexibles, accessibles i que redueixin les barreres, per garantir un aprenentatge inclusiu que pugui donar resposta a tot l\u2019alumnat.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

dua<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Per fer-ho possible cal promoure una ensenyan\u00e7a metacognitiva, donar veu a l\u2019alumnat, diversificar propostes i flexibilitzar el que passa a les aules, sense perdre de vista que qualsevol proposta parteix d\u2019una intencionalitat educativa, que, a m\u00e9s, ha de poder ser avaluada amb rigor sota un enfocament d\u2019avaluaci\u00f3 formadora, formativa i qualificadora.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Els models de personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge, entre ells el Disseny Universal per l\u2019Aprenentatge (DUA), ens ofereixen metodologies i recursos per ajudar l\u2019alumnat a anar configurant una imatge de si mateixos com aprenents que els permeti prendre decisions i per organitzar les aules sota el principi de la universalitat (multinivell, bastides, playlist, estacions, itineraris, plans de treball, objectius personals, diversitat d\u2019input i output …)<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Metacognici\u00f3<\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

7 Consells per una cultura metacognitiva a les aules<\/em><\/strong>
<\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Els centres educatius hem anat prenent consci\u00e8ncia de la rellev\u00e0ncia de l\u2019aprendre a aprendre i de la necessitat d\u2019incorporar propostes d\u2019avaluaci\u00f3 formadora com a part natural dels processos d\u2019ensenyament i aprenentatge. De totes les innovacions educatives amb les quals hem treballat en les \u00faltimes d\u00e8cades, les que es relacionen amb la metacognici\u00f3, l\u2019avaluaci\u00f3 formadora i formativa i el feedback han demostrat tenir l\u2019\u00edndex m\u00e9s gran d\u2019impacte en l\u2019aprenentatge.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

metacognici\u00f3<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

La metacognici\u00f3 \u00e9s el coneixement i regulaci\u00f3 de les pr\u00f2pies cognicions i ajuda a l\u2019alumnat a anar-se fent una imatge de si mateixos com aprenents, que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, els ha de permetre marcar-se objectius i prendre decisions. Per aconseguir aquest aprenentatge cal assegurar que les aules s\u00f3n espais on la reflexi\u00f3 es produeix de manera freq\u00fcent i vinculada a propostes molt diverses, tan concretes com m\u00e9s gen\u00e8riques. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els 7 TIPS o consells fan un recorregut a propostes i recursos per crear una cultura metacognitiva a les aules (construir objectius de grup i individuals, instruments per l\u2019autoavaluaci\u00f3 i coavaluaci\u00f3, el bon feedback, modelatge metacognitiu, avaluaci\u00f3 formativa i formadora, el cofeedback …)<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Situacions d\u2019aprenentatge<\/h1>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Disseny i programaci\u00f3 de situacions d\u2019aprenentatge: de les idees a l\u2019avaluaci\u00f3<\/em><\/strong>
<\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Les situacions d\u2019aprenentatge s\u00f3n el nucli central de les programacions de l\u2019actual curr\u00edculum. Contextualitzen compet\u00e8ncies i sabers, en escenaris reals o simulats, i suposen un repte pels aprenents. La manera en la qual es presenten pot ser molt variada i respondre a metodologies diverses com els projectes de treball, el treball per projectes, l\u2019aprenentatge basat en problemes, l\u2019estudi de casos o l\u2019aprenentatge basat en la indagaci\u00f3, per citar-ne algunes de les m\u00e9s rellevants. Tots aquests enfocaments metodol\u00f2gics, encara que amb certes difer\u00e8ncies, ens permeten definir un repte i un context. Complement\u00e0riament, les situacions d\u2019aprenentatge esdevenen el marc de moltes metodologies com l\u2019aprenentatge cooperatiu, el pensament cr\u00edtic, la creativitat, les estrat\u00e8gies d\u2019indagaci\u00f3 i les habilitats metacognitives. Tot plegat tenint molt present qu\u00e8 implica treballar i avaluar competencialment. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

situacions<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Per dissenyar les situacions d\u2019aprenentatge i acabar construint una programaci\u00f3 d\u2019aula, cal tenir molt presents els elements curriculars (compet\u00e8ncies espec\u00edfiques i transversals, criteris d\u2019avaluaci\u00f3, sabers, mesures universals, vectors …). Aix\u00ed com comptar amb recursos per promoure propostes competencials en les fases inicials, de desenvolupament, de s\u00edntesi i estructuraci\u00f3 i d\u2019aplicaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia.  \u00c9s molt important apuntar finalment que cal garantir la coher\u00e8ncia entre el disseny del repte i el context, els objectius de la situaci\u00f3 d\u2019aprenentatge, els elements curriculars que contempla i l\u2019avaluaci\u00f3. Per fer-ho possible els indicadors i els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 esdevindran recursos fonamentals.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En tot aquest proc\u00e9s hem de veure les intel.lig\u00e8ncies artificials generatives com les nostres aliades i aprendre a fer-ne \u00fas per agilitzar algunes de les tasques que implica la programaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Creativitat i el pensament cr\u00edtic<\/h1>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Propostes, rutines i destreses per aprendre a pensar<\/em><\/strong>
<\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

La creativitat i el pensament cr\u00edtic esdevenen dues de les eines fonamentals per promoure aprenents competents, flexibles i capa\u00e7os d\u2019adaptar-se a situacions i contextos diversos. Con\u00e8ixer qu\u00e8 \u00e9s exactament la creativitat i el pensament cr\u00edtic i amb quines capacitats es manifesta i es pot treballar i avaluar \u00e9s el primer pas en aquest cam\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Paul Torrance, pioner en la creativitat a l’escola: “Les escoles del futur no haurien de ser per ensenyar ni aprendre, sino per pensar”<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

creativitat<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Avui dia tenim a l\u2019abast molts recursos per promoure el pensament d\u2019alt nivell, o pensament cognitiu d\u2019ordre superior, descrit inicialment en taxonomies d\u2019objectius d\u2019aprenentatge com les de Bloom, Anderson, Webb o Marzano. Tanmateix, tots aquests recursos esdevenen molt coherents amb els actuals enfocaments competencials. Rutines i destreses de pensament, t\u00e8cniques de creativitat, propostes de pedagogia de les preguntes, organitzadors gr\u00e0fics, propostes de pensament de disseny o de pensament de sistemes en s\u00f3n alguns exemples. Tots aquests recursos es converteixen en bastides imprescindibles per promoure el pensament en l\u2019alumnat.   <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Aprenentatge cooperatiu<\/h1>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Com la cooperaci\u00f3 pot millorar l\u2019aprenentatge<\/em><\/strong>
<\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

L\u2019aprenentatge cooperatiu s\u2019ha situat en els \u00faltims anys com una de les metodologies claus per afavorir l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies personals, socials i ciutadanes i una bona manera de desenvolupar tamb\u00e9 compet\u00e8ncies espec\u00edfiques. En el marc de l\u2019actual curr\u00edculum, i, concretament, pensant en les situacions d\u2019aprenentatge i els processos d\u2019indagaci\u00f3 que impliquen, el treball en equip es converteix en una de les destreses priorit\u00e0ries a desenvolupar. Complement\u00e0riament, gaireb\u00e9 totes les \u00e0rees i mat\u00e8ries incorporen compet\u00e8ncies espec\u00edfiques relacionades amb la cooperaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n

+<\/strong><\/p>\n\n\n\n

cooperatiu<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Per treballar a partir dels principis de l\u2019aprenentatge cooperatiu cal con\u00e8ixer, i dur a terme, modificacions en les propostes d\u2019ensenyament i aprenentatge a partir de la implantaci\u00f3 d\u2019estructures i t\u00e8cniques cooperatives, din\u00e0miques de cohesi\u00f3 i treball amb rols. Paral\u00b7lelament, cal promoure la reflexi\u00f3 de l\u2019alumnat envers les seves compet\u00e8ncies per cooperar a partir d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019auto i coavaluaci\u00f3 com els diaris d\u2019equip, els plans de treball i els diaris de sessions. Com a centres educatius, con\u00e8ixer i implantar la metodologia pr\u00f2pia de l\u2019aprenentatge cooperatiu ens ajudar\u00e0 a crear l\u00ednia de centre, millorar el treball en grup que segur que s\u2019est\u00e0 duent a  terme i afavorir el desenvolupament de compet\u00e8ncies espec\u00edfiques i transversals.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

<\/p>\n\n\n\n

Des de edu<\/strong>.<\/strong>dades<\/strong>.<\/strong>cat<\/strong> us oferim formaci\u00f3 i assessorament en el disseny de mapes competencials, personalitzaci\u00f3 de l’aprenentatge, metacognici\u00f3, programacions de situacions d’aprenentatge, creativitat i pensament cr\u00edtic, aprenentatge cooperatiu, instruments d\u2019avaluaci\u00f3. Acompanyem al professorat  en tot el proc\u00e9s, des del disseny de propostes coherents amb cada una de les compet\u00e8ncies de cada un dels \u00e0mbits del curr\u00edculum, fins a la creaci\u00f3 de r\u00fabriques per prendre decisions acreditatives, formatives i formadores.  Aquest enfoc pot partir de situacions globals i\/o interdisciplin\u00e0ries o b\u00e9 centrar-se en els \u00e0mbits concrets.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/main>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Formaci\u00f3 i assessorament Mapes competencials Creant l\u00ednia de centre a partir del nou curr\u00edculum El plantejament del nou curr\u00edculum necessita l\u2019acci\u00f3 coordinada de tot el claustre per fer possible que les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament i aprenentatge s\u2019encaminin al desenvolupament de compet\u00e8ncies espec\u00edfiques i transversals. Els docents, en solitari, dif\u00edcilment seran capa\u00e7os de desenvolupar compet\u00e8ncies en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"wp-custom-template-custom-template-2","meta":{"footnotes":""},"folder":[],"class_list":["post-993","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=993"}],"version-history":[{"count":148,"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1405,"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993\/revisions\/1405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"folder","embeddable":true,"href":"https:\/\/edu.dades.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/folder?post=993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}